La “FESTA” mes important del any, viscuda al carrer.
Començava unes setmanes abans, amb la tasca de “buscar llenya”. Aixó feia que tots els nens del carrer, passesin casa per casa, i pis per pis per demanar llenya per Sant Joan, 2encare que fos una escombre”.
El segon pas era amagatzemar-la a un lloc segur: un solar, un local facilitat per algú i en algun cas a les clavagueras.
Cada carrer tenia el seu foc i es competia per veure qui el feia mes gros. El nostre era el de la cruïlla Bassols/Independència. El rival era el de la cruïlla Fresser / Bassols. De vegades es muntaven “patrulles” per robar la llenya del altra carrer. Quedava perfectament clar quins nens corresponien a una o altra foguera.
Categories
3 respostes a “Sant Joan”
Jo quasi no recordo les fogueres al carrer, quan es van deixar de fer?
Tina
Cada any era mes difícil fer-les. varen sortir normes. calia posar una capa de terra dessota la foguera i demana un permis al ajuntament…cosa difícil perque era una activitat espontània i no havia lider. El mateix dia de la berbena pasava un camion i carregava la llenya de les fogueres a punt d’encendre. De vegades s’encenien molt d’hora perquè el camió no tingues temps de recollir la llenya. Tot era com un joc de fet i amagar contra les “autoritats”. Cada cop es van anar fent menys davant els entrebancs. En un principi quedaven carrers sense asfaltar (carrer Independència per exemple) i no havia perill. Despres el foc deixava la marca a l’asfalt durant molt de temps. Tot evoluciona, pero crec que l’esperit ancestral de fer un foc per Sant Joan encare el tenim tots dintre nostre.
Jordi
Gracias Jorge