Era la de Sant Ignasi de Loyola, situada al carrer Dos de Maig, entre Mallorca i València. No era la parròquia que ens corresponia, pero era la mes aprop de casa i la que freqüentava. La que ens corresponia era la de San Marti, que estava a l’altra bada de la avinguda Meridiana Plaza Canonigo Rodo i era de recent construcció. Tant , que provisionalment, la Parroquia de Sant Marti, va estar situada al Hospital del Nen Deu, al carrer Mallorca entre Dos de Maig i Independencia, durant un temps.
La Parròquia de Sant Ignasi, també era una parróquia provisional. Me sembla que era la capella del col.legi de monges Carmelites, situat al mateix indret. Recordo, que per augmentar la capacitat, obrien unes portes del darrera que es comunicaven amb la sala de actes del collegi, que era un teatre.El collegi era exclusivament per a nenes i havia un estricte control per no deixar entrar a nens.
Una petita porta, al mateix carrer Dos de Maig, per sobre de l’entrada a l’esglesia, donava al Despatx Parroquial, que consistia en un petit vestíbul, una porta que donava a la part de darrera de l’esglesia, i un despatx a cada banda de l’entrada: el de l’esquerra era el del Rector i el de la dreta el del Vicari que era el que feia les feines administratives. A més hi havia un terrabastall al que es pujava per unes escales de fusta situades al fons del despatx del vicari. Aquest terrabastall era el lloc de reunió de tots els grups lligats a la Parroquia: Acció Católica, Aspirants, Portants del sant Crist…..
L’espai era tant petit que els actes importants es feien a la sala d’actes de la Academia Rovira , situada al Carrer Independencia, una mica per sobre el carrer Mallorca, que mereix un apartat especial.
Els records situats al voltant de la Parròquia son molts i els anire completant mica a mica.
2 respostes a “La Parroquia”
[…] Sobre la seva religiositat ja parlara mes endavant al apartat LA PARROQUIA. […]
[…] Poc se dels seus estudis. El tinc mes present durant el temps que varem freqüentar la Parròquia.. Sembla que era molt actiu i feia i participava amb moltes activitats . Recordo que un dels vicaris era molt modern i va portar un aparell gravador d’aquells que anaven amb cinta magnètica i que el meu germà va gravar de bromes com si fos una retransmissió de futbol, una ceremonia religiosa que va fer molta gracia pero que era una mica irrespectuosa.: “surten al terreny de joc el capita de l’equip vestit amb casulla blava, acompanyat de dos subaltern, amb indumentària groga. Entren al terreny de joc i es situen al centre. El public dempeus, celebra al seu equip..”.Participava també en les funcions de teatre que es feien a l’acadèmia Rovira. Peró quan va entrar a la Parroquia el moviment dels “Cursillos de Cristiandad” la seva integració va ser total .Participava en les “ultreyas” que eren les reunions de grup a on parlava la gent de les seves vi vencies que de vegades portava al “extasis” De vegades anava, jo també, a resar al “AMO” que era com nomenaven a Deu o a Jesus. L’oració era col.lectiva i els asistents es posaven braços en creu. Hi havien uns dirigents: El Sr Queralt i el Sr.Roca. Però d”això ja parlarem al apartat de La Parroquia. […]