Sembla que el meu pare va arribar a fer un conveni amb el col.legi dels Claretians del Cor de Maria a la Av. Sant Antoni Mª Claret, per el que jo faria de escolanet professional a canvi del pagament de l’escola que no hauria de fer. Recordo les nits fosques i molt fredes, jo tindria uns 10 anys, en les que tenia d’anar des de el Carrer Bassols a Col.legi del Cor de Maria Av. Pare Claret cantonada Carrer Sicilia. Serien uns 2 kilometres que feia en mitja hora mig endormiscat. Me despertava del tot al pasar per la fàbrica tèxtil que estava just devant de l’esglesia del col.legi, i que feia un soroll infernal de llançadores que no paraven un moment. Ara aquesta fàbrica es un centre civic que li diuen “La Sedeta”. Els escolanets eran 4 0 5 i estavem a un petit cuarto focs il.luminat per una espelma,(era època de restriccions) esperant que els capellans estiguesin llestos per dir missa. Un sagrista ens indicava amb quin capella teniem d’anar a ajudar-li dir misa. (continuarà).
Era una feina rutinaria . Hi havia capellans molt exigents que reclamaven tot el vi de les vinajeras. La missa es deia al altar principal, i als altres altars a dreta i esquerra de l’església. Alguns capellans, la feien al “camerino” sense públic fidel, potser perque estaven malalts o deteriorats (!?).
En acabar, per una porta lateral al fons de l’església, accedíem al pati del col.legi i a les aules.
Malgrat l’entorn religiós, hi havia una sexualitat latent entre els escolanets, que es tocaven mútuament amparats per la foscor de la habitació d’espera al costat de la sagristia i el llarg de les sotanes amb obertures per accedir a les butxaques del pantaló. val a dir que en el meu cas no vaig patir cap mena d’abusos.