El pa blanc tant esperat, es va convinar, a part del tipic pa amb oli, amb altres elements bàsics: el pa amb vi i sucre eera un postre exquisit. La punta de la barra de pa es regava amb vi i es posava sucre damunt. Podies xupar el vi per sota de la punta com si fos una teta. Jo tenia dos preferències: el pa blanc menjat amb olives negres que jo mateix comprava a una botiga important de “pesca salada” al carrer Rogent i la punta de barra de pa buidada de la molla i farcida de patates fregides.
Etiqueta: pa
Categories
Pa blanc
L’arribada del pa blanc, va fer que aquest es transformes en un menjar per si sol, molt apreciable i si es convinava amb altres elements ja era per xupar-se els dits. Exemples: el típic pa amb boli de on va sortir una cançó de protesta.
Volem pa amb oli
pa amb oli volem
volem pa amb oli
pa amb oli volem
Si no ens el donen
el pisparèm
Si no ens el donen
el pisparem
Categories
Pa negre
Realment el pa negre, que de vegades era groc (de blat de moro, es de suposar) va estar tant present i ùnic que pensaven que no hi havia d’altra.
De vegades, es presentava al carrer Bassols un senyor, que aturat al mig de la via cridava. “que donarán pa blanc, MENTIDA !”.Era un crit contra el “règim” que utilitzava el pa negre com element humiliant contra la gent, una mena de càstic. Penso que el pa blanc es va considerar un be gairabé inabarcable per la major part de les persones, sobretot del pobres, que erem molts. El racionament del pa va durar fins l’any 1952, pero per qui podia pagar-lo hi havia pa blanc suministrat per les “estraperlistes”, que situades al carrer Rogent a una zona molt concurreguda, el portaven no gaire amagat , dintre de uns cistells.