També va anar a estudiar al Pares Claretians, El Cor de Maria, a on jo feia de escolanet “professional”, preo quan jo vaig a anar, ell estava tres anys mes endavant, i no varem coincidir. Crec que ni per anar plegats a casa. Recordo que va fer el Batxillerat i que feia uns “apunts” de matemàtiques, que heretava jo anys desprès perquè eren molt entenedors
El meu germà Tomàs era molt llest o intel·ligent i va passar els estudis fins el “examen de grau” sense problemes.Va començar a estudiar Medicina, i crec que va ser un gran esforç del pare, el pagar les matricules. Va haver un any en que a rel de les protestes estudiantils que eren permanents i reprimides per la policia, es va anul·lar la matricula a tots els estudiants. Crec que en aquest punt, el meu germà, no va voler demanar diners al pare per tornar a matricular-se i encara que deia que seguia els estudis ho va deixar de fer. Si que va estudiar de Practicant i que va treballar en algun lloc i que es guanyava la vida en part amb aquesta feina.
Amb altres nens, ens sentavem a un portal de tant en tant i li demanavem que expliques una “aventu”. Explicava histories com si els oients fosim els protagonistes, cosa que ens divertia força.Durant una epoca es va posar de moda jugar a futbol amb botons. Potser ja ho he explicat abans. Era qüestió de trobar una superfície plana, normalment un portal amb un marbre a la entrada (la casa del costat en tenia un) i disposar de un equip de botons ben escollits . Aviem anat als Encants Vells a “fitxar” botons. La pilota era un botó de camisa.
Era molt divertit. El meu germà organitzava fins i tot, lligues en la que intervenien els equips.La tendència al joc del meu germà me semblava molt gran ja que li va durar tota la vida. A casa es passava molt de temps amb un joc inventat per ell, en el que jugaven molts equips, crec que de futbol, amb els que jugava els partits, utilitzant els dados.
Poc se dels seus estudis. El tinc mes present durant el temps que varem freqüentar la Parròquia.. Sembla que era molt actiu i feia i participava amb moltes activitats . Recordo que un dels vicaris era molt modern i va portar un aparell gravador d’aquells que anaven amb cinta magnètica i que el meu germà va gravar de bromes com si fos una retransmissió de futbol, una ceremonia religiosa que va fer molta gracia pero que era una mica irrespectuosa.: “surten al terreny de joc el capita de l’equip vestit amb casulla blava, acompanyat de dos subaltern, amb indumentària groga. Entren al terreny de joc i es situen al centre. El public dempeus, celebra al seu equip..”.Participava també en les funcions de teatre que es feien a l’acadèmia Rovira. Peró quan va entrar a la Parroquia el moviment dels “Cursillos de Cristiandad” la seva integració va ser total .Participava en les “ultreyas” que eren les reunions de grup a on parlava la gent de les seves vi vencies que de vegades portava al “extasis” De vegades anava, jo també, a resar al “AMO” que era com nomenaven a Deu o a Jesus. L’oració era col.lectiva i els asistents es posaven braços en creu. Hi havien uns dirigents: El Sr Queralt i el Sr.Roca. Però d”això ja parlarem al apartat de La Parroquia.
Ara cal entrar a un tema que me fa agafar vergonya aliena. No puc precisar les dates exactes,pero al entorn de la Parroquia, es van configurar parelles que no tenien altra oportunitat de trobar a altres entorns. Els dirigents dels Cursets de Cristiandat com el Sr. Queralt o el Sr Roca,dels que parlarem mes endavant, es van emparellar amb noies dirigents també de l’acció Catòlica femenina. De la mateixa manera, el meu germà, amb un amic, en Ródenas, es van fer amics i mes endavant noviis, de unes germanes que freqüentaven la Parroquia. Crec que eren de una família de un poble de Lleida (Golmés ?), joves , maques i molt d’aquells temps, no se com explicar.ho.Vivien al Carrer València, a prop de casa.
Un dia va dir que havia acabat la carrera de medicina i que volia casar-se- Deia que tenia un pis aparaulat al carrer Tavern de Barcelona i tot estava disposat per a la ceremonia. El dia del casament me va tocar a mi portar el ram a la novia com era tradicional , i fer un petit verset. Crec que hi han fotos`de aquest dia. No recordo a on es van casar, ni si es va fer banquet. Curiós, no ?.
El que va venir desprès va ser una hecatombe. El meu germà, no va acabar la carrera i el pis del Carrer Tavern només era aparaulat sense cap document signat.
No m’explico com la mentida va durar tants anys sense que sortís a la llum i que ningú dubtes de ell. Crec que era molt convincent i els va enganyar a tots. Qui podia imaginar una mentida d’aquestes proporcions que afectava precisament a persones que l’estimaven?
Jo feia temps que no vivia al carrer Bassols ni amb els pares i per això tinc un record una mica llunya del drama que van viure els pares. Tinc una imago de casa dels pares, en que es van presentar els de la núvia.
Els fets que recordo en relació a la familia durant aquest temps,son pocs. Jo estava fent el Servei Militar a Sidi Ifni (africa marroquina) durant 16 mesos, entre 1962 i 1963. Vaig venir a Barcelona un mes, crec que setembre, per examinar-me. Feia segon de medicina. Aquest mes mel van fer recuperar quedant-me a Sidi Ifni fins un mes després de que els de la meva quinta ja s’havien marxat.
La qüestió es que ja estava tot al descobert. De tant en tant rebia i escrivia cartes. Vaig escriure una carta al meu germà en la que li deia que podriem seguir estudiant la carrera plegats, pero no recordo resposta.
Una vegada va esclatar la gran mentida, sembla que el meu germà va marxar de casa i ningú sabia a on era. La meva mare el va localitzar a una pensió vora el Pla de Palau i la Plaça de les Olles. .e a que no s’havia consumat.
Ell es va quedar a viure a carrer Bassols. Els pares crec que ja van anar a viure a Valldoreix.
Tenia un treball com administratiu a una empresa de un amic i es movia al entorn del Foment Martinenc a on era responsable del àrea d’escacs ja que era un jugador important.
Crec que patia hipertensió i que una vegada va estar ingressat a la Clínica Puigvert a on el vaig anar a veure.
Sobre els anys següents , la seva malaltia i mort no tinc gaires records. La meva germana Montserrat segur que podria completar molt millor aquest període.
