Sant Joan era el dia mes important de l’any durant els anys de la meva infantesa. El nens del carrer Bassols, entre Xifré i Independència formaven un grup que tenia com a rivals els del carrer Bassols entre Xifré i Rogent i els del carrer Xifré entre Bassols i València. Tots tres grups rivalitzàvem en qui faria la foguera mes gran. Aixo representava la feina de recollir llenya casa per casa i pis a pis demanant quelcom per cremar, encare que fos una escombre vella (eren de canya).
En altres llocs ja hi comentat aquesta festa pero voldria ampliar-la . Els protagonistes, a part de la foguera, eren els petards, els correcames, les pedres fogueres, els pistons, els trons…
L’altra part de la festa era la coca, la coca de sant joan. Recordo que la feia la meva mare i la portava a coure a un forn del carrer Mallorca. I no faltava el xampany (ara cava) que també provàvem els crius !.
El dia següent tenia una feina especial: sortir al carrer i buscar petards que no haguessin explotat, , ja que no havíem tirat els que haguéssim volgut donat que el pressupost era molt minsa . Era temps de restriccions i racionament.
