Etiqueta: El Clot
Sant Marti del Clot
Era la Parròquia que corresponia al nostre carrer. A partir del carrer Independència cap a Sda. Família, era l’areca de Sant Ignasi de Loiola. La Parroquia de Sant Marti, estava en construcció a la Plaça Canónigo Rodó, d’esquena a la Avinguda Meridiana. Provisionalment es va utilitzar durant un temps L’Hospital del Nen Deu (Mallorca-Dos de Maig) com a seu parroquial dels que teniem Sant Marti del Clot en construcció. Va ser poc de temps. Recordo que la nova Esglesia de Sant Marti del Clot era gran i lluminosa i era la que ens corresponia com a feligresos. Pero al estar mes a prop de Sant Ignasi, era en aquesta a on estavem mes de temps i a on participaven amb les seves activitats, activitats que van omplir gran part de la meva infantessa.
Les clavagueres
Davant mateix de casa, hi havia una tapa de clavegueram, de ferro pesant cuadrada. Un entreteniment forçat de vegades per les circumstancies (caure una pilota a la claveguera i tenir d’anar a recuperar-la), era obrir la tapa posant dos dits de cada ma al forat que hi havia, i tirar cap amunt.Algun nen mes forçut ajudava.. Desprès calia entrar ajudats normalment per espelmes, baixant per uns suports que hi havia al forat fins el fondo i a peu dret seguir pel túnel fins les entrades del carrer.
De vegades, per fer l’aventura mes interessant, seguíem els túnels fins arribar a carrers mes allunyats. Aixi s’havien recuperat pilotes i en aquest espai, algún any s’amagava la llenya de la foguera de Sant Joan per evitat robatoris.
Els veins
Els de l’escala i els del barri. Els veis de l’escala eran quatre quatre portes. El del primer segona era de un fuster que tenia el taller al carrer Valencia. Tenia una dona i una filla de la nostre edat. Les galeries estaven juntes i es sentia tot el que es feia a un i altre pis.
Els del 1er 3ª tenien un quiosk al carrer castillejos. De vegades, pujava fins el kiosc i la vaina me deixava mirar tebeos. El kiosk encare està a la cantonada Castillejos -Roselló
Els del 1er 4ª me sembla que eren familia dels que vivien al tercer i me sembla que no hi eran molt de temps. Me sembla que tenien conectada la corrent als cables electrics generals que es pasejaven per la façana de la casa.Eran els que semblaven mes acomodats, economicament de tota l’escala.
La nostre mare, tenia una mena de “mania” als veins de la segona porta que mes endevant vaig entendre que era una paranoia. No ens deixava parlar amb ells ni tant sols saludar-los. Crec que en algun moment es van enfrentar directament.