Era un edifici construït especialment per funcionar com a cinema.Ocupava el xamfrà entre carrer Xifrer i Carrer Bassols al cantó del carrer Rogent. La entrada era al carrer Xifrèr i tenia dos portes metáliques enrotllables i obertes de la mitat per damunt. El vestíbul era una mica espaiós i tenia dos suports per enganxar els quadres de les pel·lícules que es feien. A una banda hi havia l’ entrada al pis de sobre (general), al mig una cabina o taquilla a on es compraven les entrades, el plafó de les fotos, la entrada principal al pis d’abaix (principal ?) i un altra plafó amb les fotos de les pel·lícules de la setmana següent. Per la banda del carrer Bassols hi havia tres grans portes de fusta que donaven directament al cine, fora de una que donava a un quartet a on hi havia una “vaca”, un alternador de gas oil molt sorollós amb un home ple de grasa que el vigilava,. Cal a dir que les restriccions de electricitat eren molt freqüents i per fer funcionar el projector calia aquesta mena de energia. Un detall mes: al carrer Xifrer, per sobre de la façana del cine hi havia una construcció que sobresortia del nivell de la paret i era a on estava col·locat el projector. El projector funcionava amb arc voltaic, ja que un entreteniment nostre era recollir les puntes de les barres de carbó que el projectista deuria tirar directament al carrer a mida que es gastaven. Ver “arco voltaico” en wikipedia.
La sal tenia unes dimensions considerables i el terra era de ciment amb un cert desnivell cap a baix. El nens o potser no tan nens es feien pipi a terra i la pendent portava l’orina fins el fons de la sala a on deuria d’haver un desaigua. Al canto de l’esquerra hi havia un esplendit bar i una barrera metàl·lica que no permetia que els del pis de dalt que havien pagat menys per l’entrada poguessin passar fàcilment a la platea, encare que penso que hi havia gent que ho feia. Aquest bar era extraordinàriament concorregut ja que tenien una especialitat “la barreja”de la que era molt difícil prescindir. El bar, tenia uns cistellets individuals amb: tramoços, xufles, cigrons torrats, faves torrades, ametlles, avellanes, cacaus, panses….i altres productes similars. Curiosament no existien les famoses “pipes” que van apareixer posteriorment. El procediment era anar al bar entre pelicula i pelicula i demana un ral o dos rals o una peseta de “barreja” i te preparaven una paperina amb una petita quantitat, segons preu, d’aquests productes. Els meus preferits eren les xufles, que te deixaven els maxilars molt cansats, i els tramusos que a part de poder menjar una mica salat, permitien dispararlos apretant la pell perque sortis el contingut com un projectil. Al cine ens portava el pare i malgrat que ja estava prohibit fumar, ell ho feia de amagat fins que alguna vegada, el “acomodador” amb la evidencia del fum que feia l’avia tingut de avisar. Al inici de la projecció sortia una foto de Franco i la gent es tenia de posar enpeus i no se si sonava l’himmne nacional i la gent tenia de saludar amb el braç dret aixecat. Les pelicules eren en un principi mudes i de series com “Fumanchu”. Mes endevant les de aventures de espasa i les del oeste.
Com la economia era inexisten, es van arrivar a fer uns petits forats a les portes que donaven al carrer, per poder mirar la pantalla sense pagar entrada, cosa un tant brutal i que ho van corregir clavant un llisto a part de dintre fet que provocava portar alguna eina per tornar a fer el forat. Les nits d’estiu, les finestres del cinema deurien estar obertes i sentiem el so imaginat l’imatge. Cal parlar del NO-DO (NOticiarios y DOcumentales) que era una proyecció que es pasava abans de les pelicules que era de noticies sobre Franco i el régim i documentals diversos) “El mundo al alcance de los españoles”.
El cine era la distracció màxima i la gent els freqüentava sovint amb família i amb un berenar o un sopar preparat. Normalment es feia el NO DO i dues pel·lícules i la sessió era continua: es podia entrar en qualsevol moment i quedar-se fins que ho havies vist tot el programa.
ALTRES CINEMES
El Versalles
El Triana.
El Emporium
El Martinense
El Meridiana
En alguns d’aquests cinemes de barri, te donaven un full de propaganda de les pel·lícules de la propera setmana. Els estius, te donaven un “van0” de cartró per fer.te vent.