Ara, en visio i memoria retropectiva considero que vaig ser un nen maltractat.
Amb refereixo a maltractes físics, tant a casa com a l’escola.
Al Col·legi Cor de Maria de l’avinguda Pare Claret, tant per part dels capellans com els mestres seglars la violència fisica i psicológica eran diaries. “Besa el suelo” era un castig de capellans i la bofetada o el estirament d’orelles permanents el que ens feia viure en una situació, al menys a mi, de terror. Aquest era tal que sovint feia “campana” per sentirme una estona sensa por, malgrat les consequencies posteriors al enterar.se el pare.
De vegades, sino podia sortir del col.legi, me quedava amagat tot el temps a les escales que pujaven al terrat, fins l’hora de sortir.