Gloria Zapata Martinez germana de la mare. No se si mes gran o mes petita. Estava casada amb JOSE JOVER, que tenia una fabrica artesanal de sabates. Tenien dos fills: Josep i Gloria. També tenian a la Tula un gran gos caçador molt tranquil. Vivien a la mateixa fabrica al Carrer Reina Amàlia, al final del Carrer de Sant Pau, a prop de l’església de Sant Pau del Camp , en tocar al carrer de les Tapies, molt famós per la seva vida nocturna.
Era un edifici gran que tenia dues naus sobreposades. La de dalt era la fàbrica habitatge i a la de baix, hi havia una escola de flamenc que escampava la musica per tot el barri.
Era una família molt agradable. Crec que varem viure amb ells uns dies, abans d’anar a viure al carrer Bassols. Tinc molts records d’aquella casa. La olor a cola d’impacte que feien servir per fer les sabates. Las “normes” de les sabates. Les màquines de cosir el cuiro. La màquina de carregar de pólvora el cartutxos. El perfum del FLOID, que utilitzaven.
Sovint es feien festes en les que jo ballava amb la Tula, que apoiada amb les potes del darrera era mes alta que jo.
A la fabrica hi havien almenys un parell de treballadors, pero la Gloria també hi feia moltes coses del procés de fabricació.
El José un dia ens va regalar una pilota de futbol, d’aquelles de cuiro, que amb una càmara de goma que acabava amb un “pitorro”, s’inflava i es tancava amb un cordó com les sabates.
No se quan, es van traslladar a viure a Andorra, concretament a Les Escaldes va començar a treballar com Agent Comercial. A part, venia segells per col·leccionistes. Jo vaig anar a veure’ls alguna vegada. Agafava un cotxe de linea que sortia a prop de la plaça de Toros Arenas.
En una ocasió el vaig acompanyar a fer visites a diversos centres al Pas de la Casa i un cop, amb el meu cosí vaig fer una excursió a Tolosa del Llenguadoc.
La meva cosina, la Gloria, es va casar amb un canari i van muntar un bar restaurant que es deia “Don Pancho”. Després de un temps van marxar a Canaries, Las Palmas, a on no hi pogut contactar de nou.