Era el combustible de la meva infantesa. Al barri hi havien algunes carboneries perque les cases tenien fogons de carbó a la cuina. les carboneries venien carbó de diverses qualitats: carbó, carbonilla, carbó cok, i crec que un que li deien carbó de máquina que eren una mena de mandonguilles o ous de pols de carbó prensat. També venien llenya i teias que era una part molt resinosa de la fusta de pi o d’alzina, que servia per iniciar el foc. Eren facilment inflamables. Jo anava a comprar el carbó a una carbonaria del carrer Independencia, per sobre carrer Mallorca. La carbonilla era per encendre el braser a l’hivern fet que requeria un art especial: calia fer una mena de crater central encès i amb una paleta especial distribuir de tant en tant la carbonilla per sobre.
Categories