Era un mirador privilegiat de la infantesa. Sovint , amb les cames penjant cap a fora del balcó, sentat a terra, mirava el que pasava pel carrer. Devant mateix hi havia una mena de magatzem gran a on de tant en tant venien uns camions a carregar o descarregar el que anomenava “coses rodones”. Eran uns bidons , com els de petroli, que els treballadors desplaçaven de manera molt destra fent-los girar de peus estan, sobre la seva base rodona, fins el peu del camión. Al camión li montaven unes guies, com dos vies, i els treballadors espitxaven el bido des de terra al camió. No se quin material deurien contindre aquests bidons, pero per mi era una mena d’espectacle.
Un altre “espectacle” era l’arrivada de un camió ple de uns recipients metálics tapats amb un tap roscat també metàlic i un troç de tela de sac, entre el bidó i el tap. aquets recipients eran d’oli d’oliva i estaven destinats a un “colmado” del carrer Fresser, cantonada carrer Mallorca, que era el que distribuia el racionament. Aquets recipients, una vegada buidats al colmado, els pusaven boca avall, apoiats a l’acera del carrer una estona, amb el tap invertit que feia de recollidor del oli que hi quedava, amb la finalitat suposo d’aprofitar fins l’última gota (per el colmado ?, per ells?)