Hi havia un acomodador queacompanyava als clients del cinema a un seient buit, ja que la foscó de la sala era total. Se li donava una petita propina i de vegades rondinava per la seva poca entitat. Jo tenia curiositat en vers la linterna que utilitzava, que era metàlica i de cos pla. Vaig observar que de tant en tant treien la pila i la posaven a una mena de caixonet a on hi habia d’altres. Penso que ja allevores carregaven les piles per tornar a utilitzar-les.
Al cinema estava prohibit fumar, pero hi havia gent, com el meu pare, que ho feia d’amagat. Recordo que al menys en una ocasió, l’acomodador li va tenir de cridar l’atenció.