En primer lloc el carrer i desprès les activitats generades a
la Parroquia de San Ignacio de Loyola centraven, fora de l’escola, el nostre entorn social.. El meu pare va ser escolar de Montserrat en una época gris, potser com a sortida per tenir un futur assegurat o potser per vocació. De fet tenia una cultura extensa i sabia llatí i grec. La seva escriptura era perfecta , tret molt comú en aquella generació, que facilitava suposo treballar com a contable o administratiu a les empresas a on els llibres de DEBE i HABER s’escribien a ma. Treballava a la companyia d’assegurances “La Constancia” del carrer de Vergara .
En un altra moment ja parlarè mes extensament del pare. Ara el que volia dir es que era una persona molt religiosa que ens feia resar el rosari en familia molt sovint. “La familia que reza unida, permanece unida”. A la Parroquia era un feligrès compromés i participava al cor cantant les misses en gregoriá i sobretot, sent “Portant del Sant Cristo”. Els “portants” el formaven un grup d’homes que vestits amb un hàbit negre i un correatjes de cuiro portaven un Sant Cristo dins l’esglesia a l’hora de fer un Via Crucis o per carrer a la prosessor de Setmana Santa. Poc a veure amb els “porteadores” de les setmanes santes d’altres indrets. Penso que els que formaven el grup de “Portants” ho feien com a penitencia.
“El modo de llevar la cruz con el Santo cristo en Cataluña no es el usual en otros lugares, tendido y sostenido por varias personas. Nosotros lo llevamos erguido, siendo una sola persona quien lo mueve y otras cuatro que mantienen los cordones.
¿Os habéis fijado en que nuestras cruces parroquiales tienen dos asas grandes y fuertes? Están preparadas para llevarlas de esta manera, igual que su extremo inferior (no siempre visible en su enclavamiento) termina en una punta redondeada, que recibe los curiosos nombres de “afuat” o “bitlla”, sin que haya palabra castellana al uso, aunque creo que sería un “fuste”. El Portante lleva unos correajes diseñados expresamente para distribuir correctamente el peso, que tienen el llamado “vaso”, en donde se lleva la cruz.
http://barcelonavida.wordpress.com/2011/09/29/xvi-encuentro-de-portantes-del-santo-cristo-de-cataluna/
Una resposta a “Coses de la Parroquia.Els “Portants del Sant Crist””
Bon dia, Jordi.
´’ha fet molta gracia trovar aquesta entrada. Soc l’autor de la entrada sobre el Cos de Portants i haig de dir-te que a casa meva, encara en tenim als peus de la IMMaculada la llegenda que ja hi era a la meva casa de solter: “La familia que reza unida, permanece unida”.
Tinc una bona noticia: Els Portants es recuperen a passos agegantats, en comptes de perdre’s. cada cop hi ha més cossos a les parròquies i si vols que et digui un secret, ja no ho fem com un sacrifici o una mortificació, sino com un veritable goig de portar amb nosaltres a Jesucrist.